Estat propi. Estudis i consideracions sobre la seva viabilitat
Presentació
Catalunya està vivint un procés d’evolució política que, si atenem la major part de la composició del seu Parlament, expressa una voluntat d’esdevenir un estat propi, ja sigui amb un encaix a l’Estat espanyol o com a estat independent.
La Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans s’ha dedicat en aquests darrers anys a estudiar i debatre els avantatges i inconvenients de constituir Catalunya en un estat.
Per contribuir des de l’àmbit acadèmic a aquest debat social i polític us fem a mans el repositori en què es van aplegant, en versió catalana i anglesa, diverses ponències encarregades a especialistes en el camp de les ciències socials, amb l’objectiu d’aportar elements de reflexió crítica a l’esmentat debat.
Josep Gonzàlez-Agàpito
President
Secció de Filosofia i Ciències Socials
“Qui serien els ciutadans d’un hipotètic Estat català? Una proposta democràtica, nacionalista i liberal sobre la ciutadania”, per Pau Bossacoma
L’objecte d’aquesta reflexió és analitzar qui podrien ser els ciutadans d’un hipotètic Estat català esdevingut d’una secessió democràtica, unilateral, pacífica i en un context que possibiliti el respecte dels drets fonamentals de les persones. Les intencions d’aquesta reflexió són bàsicament dues: una de més explicativa i una de més propositiva. Pel que fa a la primera, s’exploraran diverses qüestions controvertides amb relació al dret internacional sobre la successió d’Estats en matèria de ciutadania. Tal exploració hauria de permetre delimitar les potestats del nou Estat català sobre l’atribució i el manteniment de la ciutadania. Malgrat s’acostuma a pensar que la competència estatal per a atribuir i mantenir la ciutadania és exclusiva i eminentment absoluta, es mostrarà que el dret internacional no es queda de braços plegats. Concretament, pel que fa a la successió d’Estats, el principi de ciutadania efectiva i l’obligació d’evitar l’apatrídia es postulen com a límits en sentits oposats a tal competència estatal exclusiva. La segona intenció d’aquesta reflexió consistirà en oferir una proposta democràtica, nacionalista i liberal sobre l’adquisició de la ciutadania en un hipotètic Estat català. La proposta serà democràtica perquè vincularà el dret a adquirir la ciutadania catalana a les persones que han tingut dret a participar i votar en la decisió democràtica sobre la secessió (incloent-hi el referèndum secessionista i/o les darreres eleccions al Parlament de Catalunya conduents a la secessió). Serà una proposta nacionalista i liberal perquè s’inspirarà en el corpus doctrinal del nacionalisme liberal. La proposta estarà emmarcada en l’existència d’una nació catalana prèvia a l’Estat català. El darrer, doncs, no crearà la nació sinó que permetrà que aquesta floreixi còmodament. El liberalisme marcarà els límits del nacionalisme català obligant-lo a ser obert, plural, inclusiu, tolerant i permeable.
Pau Bossacoma_Qui serien els ciutadans d’un hipotètic Estat- Text íntegre en PDF
“El dret a decidir. Una proposta de construcció jurídica”, per Mercè Barceló
Si per dret a decidir s’entén el dret individual de la ciutadania de Catalunya a pronunciar-se col·lectivament sobre una possible secessió del territori de Catalunya respecte de l’Estat espanyol, aquest dret està reconegut en l’article 20 de la Constitució (CE) amb el nom de llibertat d’expressió; a més, si aquest dret s’exercís, per exemple, a través d’una consulta popular, aleshores es tractaria de l’exercici del dret fonamental reconegut en l’article 23 de la CE; això és, el dret de tota la ciutadania a participar directament en els afers públics.
El que s’ha articulat a Catalunya com a dret a decidir, doncs, no és més que una formulació de drets que ja existien constitucionalment en un estat democràtic amb un nou abillament extern: sense prejutjar que l’objectiu de proclamar el dret a decidir sigui la constitució efectiva d’un estat propi independent, aquest dret té com a contingut i, per tant, atorga com a feix de facultats a llurs titulars el poder d’expressar col·lectivament la posició individual respecte del futur territorial de Catalunya com a comunitat política. A més, aquest posicionament col·lectiu ha de poder arribar als seus destinataris, principalment, el poder públic estatal, sense traves o impediments. I com després es veurà, no atorga als seus titulars el poder d’efectuar un canvi o un trencament constitucional unilateralment, però sí la facultat que el posicionament majoritari expressat lliurement sigui pres en consideració pels seus destinataris si resulta que és discrepant de l’ordre territorial establert constitucionalment; es tracta, per tant, i en darrer terme, d’un dret a iniciar un canvi de l’ordre constitucional i, en els termes concrets que es formulen a Catalunya, d’un canvi de la constitució territorial.
Mercè Barceló, El dret a decidir. Una proposta de construcció jurídica
“La viabilitat d’una Catalunya independent segons la seva hisenda”, per Núria Bosch
Catalunya està vivint un moment històric, ja que hi cap la possibilitat que esdevingui un estat independent. Aquest fet fa que hom es pregunti si és viable des d’un punt econòmic. L’objectiu d’aquestes pàgines és, doncs, demostrar la viabilitat de Catalunya com estat des del punt de vista de les seves finances públiques.
El treball consta de quatre apartats, essent el primer aquesta breu introducció. El segon apartat analitza la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central, tema cabdal per determinar la viabilitat financera de la Generalitat en un estat independent. En el tercer apartat es determina el guany fiscal que la Generalitat experimentaria amb la independència i els seus ingressos i despeses addicionals que aquesta li ocasionaria. Finalment, el quart apartat és de conclusions.
“Escenaris jurídics per a les relacions de la Unió Europea amb els nous estats sorgits d’un procés de secessió d’un estat membre”, per Alfonso Gonzàlez Bondia
El debat actual sobre les conseqüències que tindria per a la Unió Europea que es produís una possible declaració d’independència en un estat membre sembla centrar-se en el fet presumptament irrefutable d’una exclusió sine die del nou estat, en vista d’un conjunt de consideracions jurídiques i polítiques que caldria analitzar d’una manera detallada per a fer una mica de llum en un debat, que s’ha polaritzat excessivament, influenciat pel desig de donar arguments a favor o en contra de la independència.
Per a conèixer quines podrien ser les conseqüències jurídiques d’una situació d’aquest tipus s’analitzaran quatre qüestions clarament relacionades: la identificació de l’existència de normes jurídiques internacionals generals o de normes jurídiques pròpies de la Unió Europea que regulin la successió d’estats en el si de les organitzacions internacionals; la posició que actualment manté la Unió Europea en matèria de successió respecte de l’organització i, en especial, en cas de secessió en un estat membre; els elements que la Unió Europea podria tenir presents per a respondre a una petició de successió en la condició de membre per part d’un nou estat sorgit d’una secessió d’un estat membre; i finalment, les possibles respostes que la Unió Europea podria donar en el cas de secessió en un estat membre respecte de la seva successió en la condició de membre de l’organització.
Escenaris jurídics per a les relacions de la Unió Europea amb els nous estats-Gonzàlez Bondia
“Els nous reptes de l’Administració Tributària”, per Joan Iglesias Capella
Durant el llarg procés de redacció i d’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i de negociació del model de finançament de les comunitats autònomes de règim comú per al quinquenni 2009-2014 (ara, subjecte a un procés de revisió incert), la societat catalana i el Govern de la Generalitat, un cop més, van confiar en el sil·logisme (promesa) segons el qual, en assolir un major grau de decisió pel que fa a la despesa pública (educació, sanitat, seguretat, assistència social, etc.), obtindrien de l’Estat espanyol l’augment correlatiu dels recursos pressupostaris per a satisfer adequadament les necessitats de la ciutadania de Catalunya.
Dit d’una altra manera, si el Govern de l’Estat espanyol s’avenia a traspassar les competències per atendre els serveis públics integrants de l’estat del benestar a la Generalitat de Catalunya, el principi de lleialtat institucional i de coresponsabilitat fiscal assegurarien que també li proporcionaria el finançament adequat per a garantir un nivell d’atenció i de provisió de béns públics equivalent a l’esforç fiscal de la societat catalana.
Joan Iglesias, Els nous reptes de l’Administració tributària
Estat propi. Estudis i consideracions sobre la seva viabilitat
Presentació
Catalunya està vivint un procés d’evolució política que, si atenem la major part de la composició del seu Parlament, expressa una voluntat d’esdevenir un estat propi, ja sigui amb un encaix a l’Estat espanyol o com a estat independent.
La Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans s’ha dedicat en aquests darrers anys a estudiar i debatre els avantatges i inconvenients de constituir Catalunya en un estat.
Per contribuir des de l’àmbit acadèmic a aquest debat social i polític us fem a mans el repositori en què es van aplegant, en versió catalana i anglesa, diverses ponències encarregades a especialistes en el camp de les ciències socials, amb l’objectiu d’aportar elements de reflexió crítica a l’esmentat debat.
Josep Gonzàlez-Agàpito
President
Secció de Filosofia i Ciències Socials