referèndum
“Qui serien els ciutadans d’un hipotètic Estat català? Una proposta democràtica, nacionalista i liberal sobre la ciutadania”, per Pau Bossacoma
L’objecte d’aquesta reflexió és analitzar qui podrien ser els ciutadans d’un hipotètic Estat català esdevingut d’una secessió democràtica, unilateral, pacífica i en un context que possibiliti el respecte dels drets fonamentals de les persones. Les intencions d’aquesta reflexió són bàsicament dues: una de més explicativa i una de més propositiva. Pel que fa a la primera, s’exploraran diverses qüestions controvertides amb relació al dret internacional sobre la successió d’Estats en matèria de ciutadania. Tal exploració hauria de permetre delimitar les potestats del nou Estat català sobre l’atribució i el manteniment de la ciutadania. Malgrat s’acostuma a pensar que la competència estatal per a atribuir i mantenir la ciutadania és exclusiva i eminentment absoluta, es mostrarà que el dret internacional no es queda de braços plegats. Concretament, pel que fa a la successió d’Estats, el principi de ciutadania efectiva i l’obligació d’evitar l’apatrídia es postulen com a límits en sentits oposats a tal competència estatal exclusiva. La segona intenció d’aquesta reflexió consistirà en oferir una proposta democràtica, nacionalista i liberal sobre l’adquisició de la ciutadania en un hipotètic Estat català. La proposta serà democràtica perquè vincularà el dret a adquirir la ciutadania catalana a les persones que han tingut dret a participar i votar en la decisió democràtica sobre la secessió (incloent-hi el referèndum secessionista i/o les darreres eleccions al Parlament de Catalunya conduents a la secessió). Serà una proposta nacionalista i liberal perquè s’inspirarà en el corpus doctrinal del nacionalisme liberal. La proposta estarà emmarcada en l’existència d’una nació catalana prèvia a l’Estat català. El darrer, doncs, no crearà la nació sinó que permetrà que aquesta floreixi còmodament. El liberalisme marcarà els límits del nacionalisme català obligant-lo a ser obert, plural, inclusiu, tolerant i permeable.
Pau Bossacoma_Qui serien els ciutadans d’un hipotètic Estat- Text íntegre en PDF
“El dret a decidir. Una proposta de construcció jurídica”, per Mercè Barceló
Si per dret a decidir s’entén el dret individual de la ciutadania de Catalunya a pronunciar-se col·lectivament sobre una possible secessió del territori de Catalunya respecte de l’Estat espanyol, aquest dret està reconegut en l’article 20 de la Constitució (CE) amb el nom de llibertat d’expressió; a més, si aquest dret s’exercís, per exemple, a través d’una consulta popular, aleshores es tractaria de l’exercici del dret fonamental reconegut en l’article 23 de la CE; això és, el dret de tota la ciutadania a participar directament en els afers públics.
El que s’ha articulat a Catalunya com a dret a decidir, doncs, no és més que una formulació de drets que ja existien constitucionalment en un estat democràtic amb un nou abillament extern: sense prejutjar que l’objectiu de proclamar el dret a decidir sigui la constitució efectiva d’un estat propi independent, aquest dret té com a contingut i, per tant, atorga com a feix de facultats a llurs titulars el poder d’expressar col·lectivament la posició individual respecte del futur territorial de Catalunya com a comunitat política. A més, aquest posicionament col·lectiu ha de poder arribar als seus destinataris, principalment, el poder públic estatal, sense traves o impediments. I com després es veurà, no atorga als seus titulars el poder d’efectuar un canvi o un trencament constitucional unilateralment, però sí la facultat que el posicionament majoritari expressat lliurement sigui pres en consideració pels seus destinataris si resulta que és discrepant de l’ordre territorial establert constitucionalment; es tracta, per tant, i en darrer terme, d’un dret a iniciar un canvi de l’ordre constitucional i, en els termes concrets que es formulen a Catalunya, d’un canvi de la constitució territorial.
Mercè Barceló, El dret a decidir. Una proposta de construcció jurídica
“Escenaris jurídics per a les relacions de la Unió Europea amb els nous estats sorgits d’un procés de secessió d’un estat membre”, per Alfonso Gonzàlez Bondia
El debat actual sobre les conseqüències que tindria per a la Unió Europea que es produís una possible declaració d’independència en un estat membre sembla centrar-se en el fet presumptament irrefutable d’una exclusió sine die del nou estat, en vista d’un conjunt de consideracions jurídiques i polítiques que caldria analitzar d’una manera detallada per a fer una mica de llum en un debat, que s’ha polaritzat excessivament, influenciat pel desig de donar arguments a favor o en contra de la independència.
Per a conèixer quines podrien ser les conseqüències jurídiques d’una situació d’aquest tipus s’analitzaran quatre qüestions clarament relacionades: la identificació de l’existència de normes jurídiques internacionals generals o de normes jurídiques pròpies de la Unió Europea que regulin la successió d’estats en el si de les organitzacions internacionals; la posició que actualment manté la Unió Europea en matèria de successió respecte de l’organització i, en especial, en cas de secessió en un estat membre; els elements que la Unió Europea podria tenir presents per a respondre a una petició de successió en la condició de membre per part d’un nou estat sorgit d’una secessió d’un estat membre; i finalment, les possibles respostes que la Unió Europea podria donar en el cas de secessió en un estat membre respecte de la seva successió en la condició de membre de l’organització.
Escenaris jurídics per a les relacions de la Unió Europea amb els nous estats-Gonzàlez Bondia