recaptació
“Els nous reptes de l’Administració Tributària”, per Joan Iglesias Capella
Durant el llarg procés de redacció i d’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i de negociació del model de finançament de les comunitats autònomes de règim comú per al quinquenni 2009-2014 (ara, subjecte a un procés de revisió incert), la societat catalana i el Govern de la Generalitat, un cop més, van confiar en el sil·logisme (promesa) segons el qual, en assolir un major grau de decisió pel que fa a la despesa pública (educació, sanitat, seguretat, assistència social, etc.), obtindrien de l’Estat espanyol l’augment correlatiu dels recursos pressupostaris per a satisfer adequadament les necessitats de la ciutadania de Catalunya.
Dit d’una altra manera, si el Govern de l’Estat espanyol s’avenia a traspassar les competències per atendre els serveis públics integrants de l’estat del benestar a la Generalitat de Catalunya, el principi de lleialtat institucional i de coresponsabilitat fiscal assegurarien que també li proporcionaria el finançament adequat per a garantir un nivell d’atenció i de provisió de béns públics equivalent a l’esforç fiscal de la societat catalana.
Joan Iglesias, Els nous reptes de l’Administració tributària