Arxiu mensual: juny 2015
“Escenaris jurídics per a les relacions de la Unió Europea amb els nous estats sorgits d’un procés de secessió d’un estat membre”, per Alfonso Gonzàlez Bondia
El debat actual sobre les conseqüències que tindria per a la Unió Europea que es produís una possible declaració d’independència en un estat membre sembla centrar-se en el fet presumptament irrefutable d’una exclusió sine die del nou estat, en vista d’un conjunt de consideracions jurídiques i polítiques que caldria analitzar d’una manera detallada per a fer una mica de llum en un debat, que s’ha polaritzat excessivament, influenciat pel desig de donar arguments a favor o en contra de la independència.
Per a conèixer quines podrien ser les conseqüències jurídiques d’una situació d’aquest tipus s’analitzaran quatre qüestions clarament relacionades: la identificació de l’existència de normes jurídiques internacionals generals o de normes jurídiques pròpies de la Unió Europea que regulin la successió d’estats en el si de les organitzacions internacionals; la posició que actualment manté la Unió Europea en matèria de successió respecte de l’organització i, en especial, en cas de secessió en un estat membre; els elements que la Unió Europea podria tenir presents per a respondre a una petició de successió en la condició de membre per part d’un nou estat sorgit d’una secessió d’un estat membre; i finalment, les possibles respostes que la Unió Europea podria donar en el cas de secessió en un estat membre respecte de la seva successió en la condició de membre de l’organització.
Escenaris jurídics per a les relacions de la Unió Europea amb els nous estats-Gonzàlez Bondia
“Els nous reptes de l’Administració Tributària”, per Joan Iglesias Capella
Durant el llarg procés de redacció i d’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i de negociació del model de finançament de les comunitats autònomes de règim comú per al quinquenni 2009-2014 (ara, subjecte a un procés de revisió incert), la societat catalana i el Govern de la Generalitat, un cop més, van confiar en el sil·logisme (promesa) segons el qual, en assolir un major grau de decisió pel que fa a la despesa pública (educació, sanitat, seguretat, assistència social, etc.), obtindrien de l’Estat espanyol l’augment correlatiu dels recursos pressupostaris per a satisfer adequadament les necessitats de la ciutadania de Catalunya.
Dit d’una altra manera, si el Govern de l’Estat espanyol s’avenia a traspassar les competències per atendre els serveis públics integrants de l’estat del benestar a la Generalitat de Catalunya, el principi de lleialtat institucional i de coresponsabilitat fiscal assegurarien que també li proporcionaria el finançament adequat per a garantir un nivell d’atenció i de provisió de béns públics equivalent a l’esforç fiscal de la societat catalana.
Joan Iglesias, Els nous reptes de l’Administració tributària
Estat propi. Estudis i consideracions sobre la seva viabilitat
Presentació
Catalunya està vivint un procés d’evolució política que, si atenem la major part de la composició del seu Parlament, expressa una voluntat d’esdevenir un estat propi, ja sigui amb un encaix a l’Estat espanyol o com a estat independent.
La Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans s’ha dedicat en aquests darrers anys a estudiar i debatre els avantatges i inconvenients de constituir Catalunya en un estat.
Per contribuir des de l’àmbit acadèmic a aquest debat social i polític us fem a mans el repositori en què es van aplegant, en versió catalana i anglesa, diverses ponències encarregades a especialistes en el camp de les ciències socials, amb l’objectiu d’aportar elements de reflexió crítica a l’esmentat debat.
Josep Gonzàlez-Agàpito
President
Secció de Filosofia i Ciències Socials